sábado, 13 de noviembre de 2021

https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Folch_de_Cardona-Anglesola

 

Ramon Folch III de Cardona-Anglesola i Requesens


Ramón Folch de Cardona-Anglesola (Bellpuig, 1467 – Nápoles, 1522) es el personaje histórico más relevante de Bellpuig.
Destacó como almirante bajo las órdenes de Fernando el Católico en las campañas del norte de África e Italia, y fue nombrado virrey de Sicilia y Nápoles.
A su muerte, su esposa Isabel de Requesens encargó al arquitecto italiano Giovanni Merliano da Nola un fastuoso mausoleo para albergar los restos del militar y marino bellpugense.
Este sepulcro se halla en un lateral de la iglesia parroquial de San Nicolás y está considerado como una de las mejores obras renacentistas de Cataluña, gracias a la calidad de sus elementos escultóricos figurativos y ornamentales así como a la composición.
Fue esculpido entre 1522 y 1530 en mármol blanco de Carrara bajo una estructura de arco de triunfo en que el artista simboliza la victoria humana sobre la muerte a partir de la fama conseguida en vida.
La conquista de la plaza islámica de Mers-el Kébir, seguramente el episodio más destacado de la biografía de Folch, conforma la base del monumento, por debajo del sarcófago y la estatua yacente del duque; por encima se encuentra la representación de la gloria conseguida, así como del buen gobierno y religiosidad del personaje. La parte alta representa la batalla contra Venecia, el último gran conflicto en que participó.
El mausoleo se tuvo que transportar por piezas hasta el convento de San Bartolomé, donde fue inhumado el cuerpo de Folch de Cardona-Anglesola en primera instancia. El abandono del convento después de su desamortización motivó el traslado del sepulcro a la iglesia parroquial el año 1841.

 

 

Ramon III Folch de Cardona-Anglesola va néixer al Castell de Bellpuig l’any 1467. Era fill d’una branca secundària d’un dels llinatges més importants de Catalunya, els Cardona.

Els Cardona, eren una nissaga forta i poderosa escampada arreu, sovint jugant papers importants a nivell militar, prop de la reialesa catalana. Això els val títols militars i nobiliaris. Les principals residències familiars són el Palau de Cardona, Barcelona i Solsona. A més són de les poques famílies que traspassaven títols tant per línia masculina com femenina, fet que els va ajudar a propagar-se més i més.

Fent honor a la dinastia, des de ben jove ja va demostrar les seves facultats per manar i el seu gran sentit de la responsabilitat ja que el seu pare va morir quan només tenia 6 anys i aleshores ja va assumir l’administració de la Baronia juntament amb la seva mare i sota la protecció de l’infant Ferran aleshores, futur Ferran II el Catòlic.

El 1507 Ramon es va casar amb Isabel de Requesens i Enríquez, filla del compte de Palamós i cosina germana seva.

El matrimoni va tenir 4 fills, el més gran, Antoni era mut i va ser declarat inhàbil per naturalesa, l’hereu fou Ferran i les filles es deien Maria i Beatriu.


Ramon de Cardona també fou un personatge vinculat a l’administració política i militar. En l’aspecte militar és una personatge amb vocació marinera. Cal destacar entre les lluites navals la presa del castell de Massalquivir (nord d’Àfrica) el 1505, en la qual van participar 6 galeres, una gran quantitat de caravel·les i uns 5.000 soldats a bord.

Les seves aptituds polítiques i militars el van portar a ser nombrat virrei de Sicília el 1507 i de Nàpols el 1509 entre d’altres títols nobiliaris. Per tant, gran part de la seva vida la passarà en terres italianes.

El 1511 va ser nomenat capità general de la Lliga Santa o Lliga Santíssima, la unió dels exèrcits de la República Veneciana, el papa Juli II, la corona d’Aragó i Enric VII d’Anglaterra) que lluitava en nom del Papa amb l’objectiu de desbaratar les pretensions que França tenia sobre territori italià.

Quan va ser nomenat capità general de la Lliga Santa, el Sant Pare li va regalar per l’ocasió una espasa beneïda, amb l’empunyadura d’or que portava una inscripció i amb la qual va ser enterrat.  

Ramon de Cardona va emmalaltir el 1521 i va morir a Nàpols el 1522.

Per testament va disposar que volia ser enterrat al seu poble natal i en concret al Monestir de Sant Bartomeu, que ell mateix va fer construir amb l’autorització del Sant Pare. La seva esposa li va fer construir a Itàlia, en ple període del renaixement, un Mausoleu amb marbre blanc de Carrara que va ser traslladat a Bellpuig el 1530.

Des de 1841 que aquest monument, juntament amb les restes del virrei, es troba a l’Església parroquial Sant Nicolau de Bellpuig.

 

 

 

 

https://arquites.wordpress.com/2001/06/07/mausoleo-de-ramon-folch-de-cardona/

 

https://www.bellpuig.cat/el-municipi/historia/els-nostres-avantpassats/ramon-folch-de-cardona-anglesola






 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

https://www.flagsonline.it/es/asociacion-nacional-de-partisanos Nuestra Historia La ANPI, Asociación Nacional de Partisanos Italianos, ...