https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Folch_de_Cardona-Anglesola
Ramon Folch III de
Cardona-Anglesola i Requesens
Ramón Folch de Cardona-Anglesola (Bellpuig, 1467 – Nápoles, 1522) es el
personaje histórico más relevante de Bellpuig.
Destacó como almirante bajo las órdenes de
Fernando el Católico en las campañas del norte de África e Italia, y fue
nombrado virrey de Sicilia y Nápoles.
A su muerte, su esposa Isabel de Requesens
encargó al arquitecto italiano Giovanni
Merliano da Nola un fastuoso mausoleo para albergar los
restos del militar y marino bellpugense.
Este sepulcro se halla en un lateral de la
iglesia parroquial de San Nicolás y está considerado como una de las mejores
obras renacentistas de Cataluña, gracias a la calidad de sus elementos
escultóricos figurativos y ornamentales así como a la composición.
Fue esculpido entre 1522 y 1530 en mármol blanco
de Carrara bajo una estructura de arco de triunfo en que el artista simboliza
la victoria humana sobre la muerte a partir de la fama conseguida en vida.
La conquista de la plaza islámica de Mers-el
Kébir, seguramente el episodio más destacado de la biografía de Folch, conforma
la base del monumento, por debajo del sarcófago y la estatua yacente del duque;
por encima se encuentra la representación de la gloria conseguida, así como del
buen gobierno y religiosidad del personaje. La parte alta representa la batalla
contra Venecia, el último gran conflicto en que participó.
El mausoleo se tuvo que transportar por piezas
hasta el convento de San Bartolomé, donde fue inhumado el cuerpo de Folch de
Cardona-Anglesola en primera instancia. El abandono del convento después de su
desamortización motivó el traslado del sepulcro a la iglesia parroquial el año
1841.
Ramon III Folch de
Cardona-Anglesola va néixer al Castell de Bellpuig l’any 1467. Era fill d’una
branca secundària d’un dels llinatges més importants de Catalunya, els Cardona.
Els Cardona, eren
una nissaga forta i poderosa escampada arreu, sovint jugant papers importants a
nivell militar, prop de la reialesa catalana. Això els val títols militars i
nobiliaris. Les principals residències familiars són el Palau de Cardona, Barcelona
i Solsona. A més són de les poques famílies que traspassaven títols tant per
línia masculina com femenina, fet que els va ajudar a propagar-se més i més.
Fent honor a la
dinastia, des de ben jove ja va demostrar les seves facultats per manar i el
seu gran sentit de la responsabilitat ja que el seu pare va morir quan només
tenia 6 anys i aleshores ja va assumir l’administració de la Baronia juntament
amb la seva mare i sota la protecció de l’infant Ferran aleshores, futur Ferran
II el Catòlic.
El 1507 Ramon es
va casar amb Isabel de Requesens i Enríquez, filla del compte de Palamós i
cosina germana seva.
El matrimoni va
tenir 4 fills, el més gran, Antoni era mut i va ser declarat inhàbil per
naturalesa, l’hereu fou Ferran i les filles es deien Maria i Beatriu.
Ramon de Cardona
també fou un personatge vinculat a l’administració política i militar. En
l’aspecte militar és una personatge amb vocació marinera. Cal destacar entre
les lluites navals la presa del castell de Massalquivir (nord d’Àfrica) el
1505, en la qual van participar 6 galeres, una gran quantitat de caravel·les i
uns 5.000 soldats a bord.
Les seves aptituds
polítiques i militars el van portar a ser nombrat virrei de Sicília el 1507 i
de Nàpols el 1509 entre d’altres títols nobiliaris. Per tant, gran part de la
seva vida la passarà en terres italianes.
El 1511 va ser
nomenat capità general de la Lliga Santa o Lliga Santíssima, la unió dels
exèrcits de la República Veneciana, el papa Juli II, la corona d’Aragó i Enric
VII d’Anglaterra) que lluitava en nom del Papa amb l’objectiu de desbaratar les
pretensions que França tenia sobre territori italià.
Quan va ser
nomenat capità general de la Lliga Santa, el Sant Pare li va regalar per
l’ocasió una espasa beneïda, amb l’empunyadura d’or que portava una inscripció
i amb la qual va ser enterrat.
Ramon de Cardona
va emmalaltir el 1521 i va morir a Nàpols el 1522.
Per testament va
disposar que volia ser enterrat al seu poble natal i en concret al Monestir de
Sant Bartomeu, que ell mateix va fer construir amb l’autorització del Sant
Pare. La seva esposa li va fer construir a Itàlia, en ple període del
renaixement, un Mausoleu amb marbre blanc de Carrara que va ser traslladat a
Bellpuig el 1530.
Des de 1841 que
aquest monument, juntament amb les restes del virrei, es troba a l’Església
parroquial Sant Nicolau de Bellpuig.
https://arquites.wordpress.com/2001/06/07/mausoleo-de-ramon-folch-de-cardona/
No hay comentarios:
Publicar un comentario